divendres, 16 de juliol del 2010

Andorra un altre cop

Va aparèixer l’oportunitat de fer un cap de setmana llarg per Sant Joan i vam escollir Andorra un altre cop. Que bé que hi estem!

Després de la nostra estada de l’estiu passat, ja sabíem més o menys per on anar a treure el nas... Va fer molt bon temps, sobretot tenint en compte que la setmana següent a Sabadell començaria una època de calor absoluta...



Escalada al Solà d’Enclar

Com dèiem, ja havíem estat en aquesta zona l’anterior vegada, però està clar que és la zona més gran i amb més diversitat de vies. Aquest cop vam enfilar-nos al sector Bigabloc el primer dia i al sector Cementiri el segon.

Com a resum podem dir que es tracta d’escalades de grau bastant dur, en paret de granit... i ja sabeu què vol dir això: molta adherència combinada amb passos explosius. Us recomanem la via Llops mansos, un 6a+ dels que s’ho valen.



El Casamanya

Aquest cim és dels que en el nostre ambient s’anomenen un “cim de vaques”, sobretot perquè no és molt llarg de fer, ni arriba molt amunt... i per culpa d’això sol ser un d’aquells cims als què la gent no hi va. Doncs es perden la millor vista de les valls d’Andorra!

Està situat al bell mig del país i ens ofereix, des de 2.700 metres d’alçada, unes vistes increïbles en totes direccions. S’identifiquen tots els cims del voltant, miris cap on miris. Val la pena dedicar-hi un matí. El camí surt des del coll d’Ordino i amb unes 2 hores ja ets dalt.




Vies Ferrades

Doncs sí, a Andorra s’hi troba de tot. És un autèntic recurs pels qui ens agrada el turisme esportiu o el turisme de muntanya. Com que l’any passat vam fer moltes ferrades a les Dolomites ens picava la curiosistat. A més, com que som escaladors, si no són de “grau difícil” ens semblen massa fàcils... de manera que vam escollir la via Racons, la més difícil de la zona del Roc del Quer, a Canillo.

A la via s’hi accedeix per unes escaletes a la carretera entre Canillo i el restaurant Racons (on es deixa el cotxe), direcció Encamp. Totes les instal·lacions i accessos estan retolats d’aquesta primavera, no hi ha pèrdua.

Vam dedicar ben bé una horeta a fer els 200m de la via, i és cert que, sobretot en l’últim tram, on hi ha un desplom impressionant, la confiança en l’equipament de la ferrata ha de ser total i es poden viure les sensacions pròpies d’aquesta modalitat
Un cop iniciat el descens pel camí hi ha l’opció d’enllaçar amb la ferrata Canal del Grau, potser la més famosa de la zona. Si aneu bé de temps us recomanem que les enllaceu. Aquesta ferrata és molt entretinguda sobretot pels dos ponts que s’han de creuar, un de normal i un altre de tibetà. No és massa llarga i potser una mica més fàcil que la Racons. Acaba uns metres més amunt del mateix camí d’origen, on agafem el descens cap a la Canal del Grau, que acaba a les escaletes de la carretera per on hem arribat. Molt recomanables totes dues.



En resum, Andorra va tornar a acollir-nos amb tot el luxe que la caracteritza i fins i tot vam aprofitar les rebaixes d’un outlet de roba d’esport per firar-nos!