divendres, 12 de març del 2010

Malanyeu

La previsió era de malt temps pel diumenge i bon temps pel dissabte; no teníem clar cap on anar quan vam rebre l'SMS d’en Josep “aquí a Malanyeu hi fa sol” així que... cap al Berguedà falta gent! Vam coincidir amb la Carlota, el Pere i la Nesa, el Josep, el Martí, la Laura, l’Oriol i una bona pila d’amics...

Panoràmica des de Malanyeu

En les hores de més sol vam poder escalar en samarreta, i ningú de nosaltres podia imaginar que el dilluns (tot just l’endemà passat) cauria una de les nevades més generalitzades dels últims anys!

La nevada des del balcó de casa

Vam enfilar-nos a la majoria de vies de l’esquerra del sector Taules de la Llei. Són unes bones vies entre 6a i 6c+, llargues, de continuïtat, i algunes tenen un petit sostre cap al final de la via que dóna molt de joc. Un calcari excel·lent tot i que en les vies més repetides es comencen a notar sobats els cantos més obligats. Ben aviat vam quedar amb els avantbraços com botifarrots... També es van provar algunes vies de la dreta del sector, tot i que amb la dificultat i el fred del vespre es van fer pregar força.

Josep i Nesa a Bongomaniac, 6b

Gemma a Carnestoltes, 6c

Carlota a Peligrosa Maria, 6a

El més novedós van ser les ulleres noves d’en Pere, expressament dissenyades per tal que l’assegurador de l’escalador no hagi d’estar mirant enlaire! Molt enginyoses! Ens les vam emprovar tots i val a dir que van súper bé, sobretot si et fa mal el clatell!


Per tots els qui no la coneixeu, es tracta d’una zona molt bonica, des d’on hi ha una magnífica vista del Pedraforca. El sector es troba en un entorn privilegiat, que cal visitar algun dia i també mantenir en perfectes condicions; es passa per dins d’una finca privada i cal seguir el camí que la voreja, per la dreta, just abans d’arribar a la casa.


La sorpresa, aquesta vegada, va ser veure el festival de “records orgànics” que un ramat de vaques ens havia deixat durant tot el camí d’aproximació i fins al peu de via! Encara no ens hi havíem trobat mai, a Malanyeu! ...part del seu encant, sens dubte!

divendres, 5 de març del 2010

Esquiada familiar carnavalera

Les meves nebodes Aina i Olga estan aprenent a esquiar. Van començar la temporada passada i aquest any han millorat tant que ja baixen bé per pistes blaves i verdes. Com que la resta de family també esquia o surfeja, ens va fer il·lusió organitzar una esquiada familiar amb les tres generacions de casa, des de la més petita fins la més gran.


I dit i fet: el diumenge de Carnestoltes vam passar un dia fantàstic esquiant tots junts a Eina, unes pistes d’esquí de la Cerdanya francesa molt familiars i acollidores. Ens va agradar tant la trobada que ja hem decidit instaurar-la cada any. Això sí, per l’any que ve proposo un repte familiar: baixar junts una pista vermella tots disfressats. Us atrevireu?


Visca l’esquiada familiar carnavalera!

dimecres, 24 de febrer del 2010

D'aniversari a Can Placa

Dissabte passat vam quedar amb la colla de l’Òskar per escalar i celebrar, de passada, l’aniversari de la Marta. La convocatòria era a Berga, concretament al sector can Placa de Rasos de Peguera.


Tot i la boira enganxada a Berga, la zona d’escalada quedava per sobre i vam poder gaudir d’un sol fantàstic durant tot el dia. Això sí, amb la neu a peu de via el fred va ser ben viu...

El sector és relativament nou, dels últims sectors esportius equipats al Berguedà, i això provoca que encara hi hagi força caiguda de pedres. La roca és el típic calcari poc adherent de la zona, i cal una escalada tècnica de fissures amb preses laterals. Les vies es mouen entre el 6a i el 7c però el grau encara balla una mica. En total, hi ha una vintena de vies que donen per un parell de dies d’escalada molt complets. La zona és tan nova que no surt a la guia de Berga però en podeu trobar les ressenyes aquí.

Marta i Òskar a Yupi, 6a

Jesus a Els plans de Santa Maria, 6c i Òskar a Kortez the Killer, 6c

Al final ens vam reunir sis de colla: l’Òskar, la Marta, la Bàrbara, el Jesús, en Pol i jo. Vam passar un dia entranyable escalant a tope i gaudint de la vida social ja que feia temps que no ens vèiem amb aquests amics. Després de la jornada, la festa d’aniversari va continuar a Berga, i em consta que es va menjar un pastís d’aniversari boníssim. Vull la recepta!!!

dimarts, 16 de febrer del 2010

Gaudint del sol a la Mussara

Diumenge de la setmana passada va fer el primer dia de sol de tot l’hivern. Davant la previsió de bon temps, vam decidir aprofitar bé el dia i anar a escalar una mica més lluny de l’habitual, a la Serra de Prades.


Juntament amb el Pere, la Nesa, en Pol i jo ens vam dirigir a Lo Soterrani, un dels sectors més concorreguts de la Mussara i dels primers que vam descobrir quan començàvem a fer esportiva: bona roca, bones vistes, bon peu de via, vies llargues, escalada variada... una zona que ens encanta! I amb el solet que va fer vam treure el ventre de pena, que després de tants dies seguits de fred ja ens començava a fallar la motivació.

Nesa a No me bellostes la cuca, 6a i Pere a Capitan Pedales, 6c

Pol a No me bellostes la cuca, 6a i Pere a Capitan Pedales, 6c

Alguna via té la primera xapa una mica amunt, però per sort en Pere portava la seva última adquisició, una canya per xapar el primer parabolt que ens va anar la mar de bé ;)

Pere amb la canya i Pere a Elegosentrik, 6a+

Personalment em va fer molt il·lusió poder fer la via Todo tiene su fin, ja que recordava haver flipat mentre la feia en Lluís, el Mestre que ens va iniciar en l’escalada esportiva ja fa anys. La resta de companys també van triomfar, es nota que el sol ens va aixecar els ànims i les ganes d’apretar, je je je...

dimarts, 9 de febrer del 2010

Matinal a la Font de l'Ametlló

L’últim diumenge de gener va començar segons la tònica d’aquest hivern: tapat, amenaçant pluja, ventós i fred. Després d’uns primers moments tensos d’indecisió, la colla va decidir fer una matinal a la Font de l’Ametlló, una zona propera del Penedès. Tot i que és una escola petita i que ja tenim molt vista, era la millor alternativa que se’ns va acudir per aprofitar una mica el matí...

Pere a Hores bruixes, 6b+

Al final vam ser una bona colla: el Pere, la Nesa, la Laura, la Carlota, l’Òscar de València, en Pol i jo, que ens vam repartir per tot el sector provant vies des de V fins a 6c. En general, les vies són curtes i amb desploms duríssims, una escalada que a mi em costa molt :(

Vam provar alguna de les últimes vies equipades pel K (Peter Pan i Hores bruixes) que ens van semblar impossibles. Necessito practicar l’escalada en desplom!

Pol i Pere a Xavier Rabat, 6b+

Carlota i Oscar a Polvo ancestral, 6a

Nesa a Gemma, V+

Tot i així, la sensació al final del dia va ser que havíem passat un matí molt ben aprofitat, tenint en compte les perspectives...

Podeu trobar les ressenyes del sector aquí.

dimecres, 27 de gener del 2010

El Llençol

Diumenge passat, seguint la tònica de les últimes setmanes, el temps no acompanyava gaire: fred i gris... Així que tota la colla vam donar una nova oportunitat a Montserrat Sud (que mai no falla) i ens vam enfilar al sector El Llençol, just damunt del bonic poblet de Collbató: ben a prop de casa i a no massa altura.


Aquesta vegada vam ser l’Oscar i la Carlota, l’Oscar de València i la Maria, el Pere i la Nesa, el Josep i nosaltres dos. Vam abrigar-nos força i cap a escalar s’ha dit! Val a dir que es notava que els reis acabaven de passar, perquè alguns lluïen uns “plumons” que déu n’hi dó!


Tot i que el Llençol és un dels sectors més antics de Collbató (amb vies de 1990, algunes una mica sobades), encara se n’hi equipen de noves i dóna força joc. Com que les més recents no són a la guia de Montserrat Sud, en podeu trobar una actualització aquí.

Tots vam fer suficients vies per ser un fluix dia d’hivern, i fins i tot algun atrevit va gosar encarar-se al mític 6c Peo Picapiedra, o al nou 6c sense nom entre les antigues vies 14 i 15 amb “vuelo” inclòs! (aviam si el Pere passa per aquí i ens ho explica!).


Si fa temps que no pugeu a El Llençol acosteu-vos-hi, que hi ha teca de sobres!

diumenge, 3 de gener del 2010

Escalades d’hivern

Molt sovint els no escaladors es sorprenen que sigui possible escalar a ple hivern, tot i el fred que fa; només es tracta d’ensopegar un bon dia i escollir bé la zona, arrecerada del vent i orientada cap al sud. Tot i que aquest hivern hem tingut dies de fred, hem pogut fer algunes escalades buscant parets al sol:

La Desdentegada, sector Moscón

El 8 de novembre vam visitar aquest sector de Montserrat Sud, juntament amb en Pere i la Nesa. Feia un dia de vent, però l’orientació i el fet de ser una zona arrecerada ens va permetre escalar gairebé totes les vies que hi teníem pendents. Pel fet de ser al final de tot, és el sector menys concorregut de tota la Desdentegada, cosa que s’agraeix força. Vam acabar el dia gaudint de les boniques vies de la veïna Placa de l’Eva. Montserrat no ens falla mai!




El Grau dels Matxos

El 15 de novembre vam fer una sortida multitudinària al Grau dels Matxos, un sector a prop de Centelles que aquest estiu s’ha fet molt popular, ja que a la tarda hi ha ombra i s’hi està força fresc. En total, comptant grans i petits, vam ser 12 de colla: en Pere i la Nesa, en Marc P, en Marc R i l’Oriol, en Joan, el Martí i l’Arnau, en Josep i el Pau, i nosaltres dos. Entre tots plegats vam omplir el sector! Personalment, la roca no em va acabar de fer el pes, la vaig trobar polsosa, poc adherent i amb els cantos “romos”, cosa que odio... Però com que a la resta de companys els va agradar la zona, segur que hi tornarem, a veure si una segona visita m’acaba de convèncer ;)



El Revolt de l’Àliga

El 13 de desembre, segurament el dia més fred de l’any, ens vam arriscar tota una bona colla a sortir a escalar a Montbrú. Just baixar del cotxe el termòmetre marcava 4º, però ni això ens va desanimar... Aquesta vegada érem en Pere, la Nesa, l’Òscar i la Carlota, en Josep, l’Òscar de València i nosaltres dos. Que valents! Però poc ens va durar ja que cap al migdia, gelats i amb les mans balbes, vam decidir plegar i anar de visita a Castellterçol, je je je... Les vies del Revolt de l’Àliga són del mateix estil que les de Montbrú, curtes, explosives i amb la roca força dolenta i trencadissa. Entre això i el fred, poca cosa nova vam encadenar :(




Gelida

El mal temps que ha fet aquest Nadal al Pirineu ens ha fet renunciar a les vacances que teníem planificades a Ainsa. Així que, després de molt de temps, hem tornat a passar les vacances de Nadal a casa. Aprofitant un dia lliure entre àpat i àpat nadalenc, el 27 de desembre vam fer una ràpida visita a Gelida, una de les escoles més clàssiques i properes a Barcelona. Allà vam coincidir amb tota una colla d’escaladors de la Panxa del Bou de Sabadell, l’Oriol, el Jaumet, l’Ivan, el Quim... que estaven tibant de valent a la paret gran. Gelida és per nosaltres l’últim recurs que sempre resulta!



El Faraó de Baix, noves vies

Veient la previsió de mal temps per la resta de vacances, amb en Pere i la Nesa aprofitem l’única ullada de sol, prevista per ahir el matí. Ens dirigim a Montserrat Sud, buscant la zona més arrecerada del vent que encara bufa amb molta força. Al final, ens decidim a investigar les noves vies obertes al Faraó de Baix, curtes i disperses, però que ens fan passar un matí ben entretingut. Cap el migdia, el Pol i jo pleguem, gelats i amb el temps amenaçant pluja. Deixem el Pere provant un 7a del Sr Grifo, mentre la Nesa l’assegura ben abrigada amb el plumó ;)