dimecres, 25 d’agost del 2010

Vacances als Pics d’Europa II

Continuem amb la narració de la segona part de les vacances als Pics d’Europa. Després de les escalades, ara és el torn d’explicar les caminades, la costa i el turisme que vam fer.


CAMINADES

Pico de Camburero

Fruit de la improvisació, ja que dúiem la intenció de travessar en cotxe una pista que finalment va resultar intransitable per anar a fer uns altres cims, l’ascens al Camburero (just al costat del Peña Castil) no va resultar debades. Aquest cim té una vista impressionant de la cara est del Naranjo de Bulnes i dels cims que li queden a l’oest com ara el Neverón de Urriellu, el Torre Cerredo... 1200 metres de desnivell sense treva, però sense perdre passada: puja de cop!


Pico Cotalbo

Aquest va resultar un cim còmode però força llarg de fer ja que s’hi accedeix des del llac d’Enol, al final de tot de la carretera que passa pel santuari de Covadonga. Com que existeix un servei d’autobusos entre Cangas de Onís i l’esmentat llac no vam haver ni d’agafar el cotxe. El Pico Cotalbo és recomanable per les bones vistes que té d’altres cims del massís occidental dels Pics d’Europa: el Requexón, el Pico Santa Maria... a més, el camí segueix un sender de gran recorregut que passa pel refugi de Vegarredonda, molt ben transitat i retolat, de forma que no hi ha pèrdua possible (a excepció de la boira...).



Valle del río Dobra

Si teniu un dia de descans i amb previsió de força calor us recomanem agafar la tovalloa i pujar per la riba del riu Dobra (a 10 minuts de Cangas de Onís). És un itinerari molt transitat, però el vam trobar bonic i sobretot refrescant: el gorg que es troba al final dels primers 40 minuts premia l’esforç!



LA COSTA

Un dels aspectes més màgics que té per nosaltres la costa d’Astúries és que l’herba dels prats arriba fins al mar. Com a persones avesades a la Mediterrània, aquest és un espectacle si més no, sorprenent.

Toranda i Torimbia

Una escapadeta a la platja ens va portar a les platges de Toranda, primer, i Torimbia, després. Toranda és força visitada i molt familiar, però està ubicada enmig de prats verds. Torimbia és just al costat, però per arribar-hi cal fer-ho a peu per una pista ben llarga, de més de mig quilòmetre. És un lloc paradisíac, amb un fons d’arena blanca que s’endinsa al mar de forma lenta i progressiva.



TURISME

No vam fer molt turisme convencional. Com és lògic vam recórrer Cangas de Onís amunt i avall força vegades. Heu de llegir aquest post sobre els dolços típics, que no té desperdici. I espectaculars les sidres que ens vam prendre mentre ens refèiem de les escalades, je je je...

Però sí que ens vam acostar fins a Ribadesella. Enguany se celebrava el 74è descens internacional del riu Sella i us podem assegurar que és un esdeveniment que sobrepassa el fet merament esportiu: milers de persones acampen a les vores del riu des d’Arriondas fins a Ribadesella seguint la cursa. Al poblet costaner de Ribadesella les festes, amb entrega de premis i actuacions musicals, duren ben bé 4 o 5 dies, i s’hi aplega el jovent de mig Astúries. Ribadesella té, a més una platja preciosa, una mena de San Sebastián en petit, que és una perla.

Finalment, durant el viatge de tornada vam fer parada a Bilbao, amb visita inclosa al Guggenheim i dinar al restaurant del propi museu.




I ara... la segona part de les vacances, al Pirineu! Ja us explicarem...

2 comentaris:

Judith ha dit...

Hola Gemma, és curiós però el meu cunyat també és diu Cruells i té un germà que també és molt aficionat a fer escalada.

Judith

Gemma ha dit...

Ostres quina casualitat! El Pol té un germà que es diu Pep... no serà el mateix, oi?