dijous, 18 de juny del 2009

Rasos de Peguera. Sector les Agulles

Dissabte passat, fugint de la calor, vam anar a escalar al sector les Agulles de Rasos de Peguera, esperant que els 1800m d’alçada ens garantissin una bona temperatura tant al sol com a l’ombra.

Inés a Incertesa, 6c

Les Agulles és un d’aquells petits sectors amagats i tranquils del Berguedà que, tot i no ser per anar-hi cada setmana, tenen prous vies per passar-hi un dia entretingut. Les diferents orientacions i formacions rocoses fan que l’escalada sigui molt variada, des de vies d’adherència tipus la Pedriza, fins a vies de bloc de 3 xapes. L’únic punt negatiu és que en algunes vies orientades al nord la roca és de mala qualitat i es trenca massa, cosa que ens va provocar més d’un ensurt.

Aquest cop la colla d’amics era força diferent: a part dels habituals Pere, Nesa i Òscar, en Pol tenia concert i la Carlota era de viatge a Itàlia, de manera que no van venir. En canvi, vam coincidir amb l’Òskar i la Inés, amb qui vam compartir una jornada agradable d’escalada i bona companyia. Com sempre, va ser un gust!

Entre tots vam fer una pila de vies, algunes repetides per tota la colla, je je je... Val la pena destacar la via Menys romos Caputxeta, un 7a de bloc que ens va semblar estratosfèric per la seqüència de dinàmics que exigia, i la via Incertesa, un 6c d’adherència que no té res a envejar a les vies típiques de la Pedriza.

Òskar i Pere a Segueix segueix papallona, 6a+
Inés i Gemma a Oju la laja, 6a

Seqüència de l'Òskar a Menys romos Caputxeta, 7a

Òskar a Menys romos Caputxeta, 7a

Inés a L'Enric te la recomana, 6b+

Òscar a Halitosi, 6a

En resum, va acabar sent un dia ben aprofitat, escalant una pila de vies, descobrint una nova zona que no coneixíem i retrobant bons amics que feia temps que no vèiem. Què més es pot demanar?

dijous, 11 de juny del 2009

Lliçó d'humilitat a Vilanova de Prades

La Serra de Prades és un dels nostres destins d’escalada preferits ja que hi ha zones d’escalada de gran qualitat, properes entre elles però d’una gran varietat alhora: Siurana, l’Arbolí, la Mussara, Mont-ral, La Riba i la protagonista d’avui, Vilanova de Prades.


Diumenge passat, amb la previsió de fred que donaven els del temps, vam decidir amb en Pere i la Nesa fer-hi l’última visita abans no comenci a fer massa calor. Aquesta escola es caracteritza per tenir una roca de conglomerat recobert d'una capa de calcari, plena de forats romos i enganyosos. Això fa que l’escalada a vista sigui força complicada i que el grau de les vies indicat a la guia sigui molt ajustat. Vam fer vies de 6b que ens van semblar 6c+!

Amb aquesta perspectiva, el grau màxim que vam encadenar no va ser gaire... De totes maneres, vam gaudir igualment d’una jornada d’escalada ben complerta, bufant més del compte a les vies de 6b i enduent-nos una bona lliçó d’humilitat :)

Nesa a Scorpions, 6a

Pol a Lo bacó, 6b

Pere a Lo bacó, 6b

Gemma a Xiciflim, 6a+

Però Vilanova és Vilanova, i tot i que el grau és dur i no regalen res, és una escola que ens encanta. Sobretot gràcies al càmping de sota i la seva piscina, ideal per fer-hi una estada de 2 o 3 dies amb remullada inclosa entre escalada i escalada. Segur que hi tornarem!

dissabte, 6 de juny del 2009

El Roc de la Lluna

Aquest racó l’anomenem “el jardí de Catalunya” de tan idíl·lic com és. Ens agrada molt anar al Roc de la Lluna perquè l’entorn és formidable i les vies són una meravella. Malgrat la llarga i penosa aproximació per pista, la visita val tant la pena que la següent vegada que hi tornem ja no ens en recordarem.


Diumenge passat, fugint de la calor de Sabadell, ens hi vam acostar amb la Nesa, l’Oscar i la Carlota, que van esgotar totes les vies del sector esquerre del Joc de Pilota. La Gemma i jo, en canvi, vam atacar de valent les del sector dret.

Per casualitat vam coincidir amb la Marta i una bona colla d’amics seus amb qui ja ens coneixem d’altres vegades: en Piter, l’Arnau, la Laia, la Bàrbara, el Mauri... A més, vam tenir el privilegi de conèixer i veure escalar en Pepe d’Avià, que es va posar a l’impressionant Orgasmes de Maria, un 7b+ espectacular. Tot un plaer!

Marta a L’ombra del llop, 6a+

Pepe a Orgasmes de Maria, 7b+

Pepe a Orgasmes de Maria, 7b+

Gemma a Porró ple, 6b+

Carlota a Tots els matins del món, V

Tal i com toca en una zona de pre-Pirineu com aquesta, el dia va acabar amb un xàfec estiuenc amb calamarsada i tot. Sort que ja havíem acabat amb les nostres forces!