dimecres, 25 d’agost del 2010

Vacances als Pics d’Europa II

Continuem amb la narració de la segona part de les vacances als Pics d’Europa. Després de les escalades, ara és el torn d’explicar les caminades, la costa i el turisme que vam fer.


CAMINADES

Pico de Camburero

Fruit de la improvisació, ja que dúiem la intenció de travessar en cotxe una pista que finalment va resultar intransitable per anar a fer uns altres cims, l’ascens al Camburero (just al costat del Peña Castil) no va resultar debades. Aquest cim té una vista impressionant de la cara est del Naranjo de Bulnes i dels cims que li queden a l’oest com ara el Neverón de Urriellu, el Torre Cerredo... 1200 metres de desnivell sense treva, però sense perdre passada: puja de cop!


Pico Cotalbo

Aquest va resultar un cim còmode però força llarg de fer ja que s’hi accedeix des del llac d’Enol, al final de tot de la carretera que passa pel santuari de Covadonga. Com que existeix un servei d’autobusos entre Cangas de Onís i l’esmentat llac no vam haver ni d’agafar el cotxe. El Pico Cotalbo és recomanable per les bones vistes que té d’altres cims del massís occidental dels Pics d’Europa: el Requexón, el Pico Santa Maria... a més, el camí segueix un sender de gran recorregut que passa pel refugi de Vegarredonda, molt ben transitat i retolat, de forma que no hi ha pèrdua possible (a excepció de la boira...).



Valle del río Dobra

Si teniu un dia de descans i amb previsió de força calor us recomanem agafar la tovalloa i pujar per la riba del riu Dobra (a 10 minuts de Cangas de Onís). És un itinerari molt transitat, però el vam trobar bonic i sobretot refrescant: el gorg que es troba al final dels primers 40 minuts premia l’esforç!



LA COSTA

Un dels aspectes més màgics que té per nosaltres la costa d’Astúries és que l’herba dels prats arriba fins al mar. Com a persones avesades a la Mediterrània, aquest és un espectacle si més no, sorprenent.

Toranda i Torimbia

Una escapadeta a la platja ens va portar a les platges de Toranda, primer, i Torimbia, després. Toranda és força visitada i molt familiar, però està ubicada enmig de prats verds. Torimbia és just al costat, però per arribar-hi cal fer-ho a peu per una pista ben llarga, de més de mig quilòmetre. És un lloc paradisíac, amb un fons d’arena blanca que s’endinsa al mar de forma lenta i progressiva.



TURISME

No vam fer molt turisme convencional. Com és lògic vam recórrer Cangas de Onís amunt i avall força vegades. Heu de llegir aquest post sobre els dolços típics, que no té desperdici. I espectaculars les sidres que ens vam prendre mentre ens refèiem de les escalades, je je je...

Però sí que ens vam acostar fins a Ribadesella. Enguany se celebrava el 74è descens internacional del riu Sella i us podem assegurar que és un esdeveniment que sobrepassa el fet merament esportiu: milers de persones acampen a les vores del riu des d’Arriondas fins a Ribadesella seguint la cursa. Al poblet costaner de Ribadesella les festes, amb entrega de premis i actuacions musicals, duren ben bé 4 o 5 dies, i s’hi aplega el jovent de mig Astúries. Ribadesella té, a més una platja preciosa, una mena de San Sebastián en petit, que és una perla.

Finalment, durant el viatge de tornada vam fer parada a Bilbao, amb visita inclosa al Guggenheim i dinar al restaurant del propi museu.




I ara... la segona part de les vacances, al Pirineu! Ja us explicarem...

diumenge, 15 d’agost del 2010

Vacances als Pics d’Europa I

Aquest estiu hem decidit repetir a Astúries, concretament als Pics d’Europa. Hem estat al bonic poblet de Cangas de Onís que ens va semblar un magnífic camp base per apropar-nos a la majoria d’indrets que volíem visitar. Tot i així hem vist molt convenient de fer una estada a la banda de Lleó dels Pics d’Europa ja que els accessos d’aquella banda queden força distants des de Cangas... un altre estiu serà!


ESCALADA ESPORTIVA

Evidentment, tenint en compte la gran quantitat de roca calcària de tots els Pics d’Europa, hi ha força escoles d’esportiva. Malgrat la tradició escaladora dels locals i l’alt nombre d’escaladors provinents de tot arreu, trobem a faltar una guia d’escalada que ressenyi les escoles de la zona. Per sort, la gran amabilitat de l’escalador local Juanra i una recerca prèvia des de casa, ens va ajudar a trobar-les. Les que vam visitar van ser:

Següenco

Següenco, a només a uns minuts de Cangas de Onís, és una paret orientada al Sud Oest, amb tres sectors enmig de valls profundes i poblets mig penjats de prats amb desnivells increïbles. Vam estar al sector Picon, on destaquem les vies Vuelo estratosférico, 6c i Picon, 6c+, amb una entrada molt desplomada.


Poo de Cabrales

Sens dubte és l’escola més destacable de la zona. Es troba a uns 30 minuts de Cangas, just abans del conegut poble d’Arenas de Cabrales. Amb dos sectors, el de abajo i el de arriba, té gran diversitat de graus tot i que el grau baix és gairebé inexistent i força dur. Cal dir que és molt espectacular la gran quantitat de “xorreres” amb parets desplomades. Un petit Kalimnos en ple Astúries.
Aquest dia vam tenir la sort d’anar amb el grup d’amics del Juanra, que ens van fer de guies i aconsellar les vies més guapes. Aquí destacaríem el 7a Infiltrados encadenat per la Gemma.


Carbes

Carbes és a uns 20 minuts de Cangas de Onís, en un poblet prop de la vall del Sella. Aquí hi vam trobar la típica paret de calcari, amb forats i els típics canalizos de la zona. Destaquem un parell de vies ben guapes al sector principal, uns magnífics 6b+ i 6c verticals i amb un desplom al final de la via: Diente de tiburon i A broca no macho. Tot i així, els altres sectors són poc visitats i algunes parets fins i tot s’han omplert de vegetació: una llàstima.


La Forcada

La Forcada és un turonet de roca aïllat, amb la típica forma d’enforcadura, molt a prop de la vila d’Arriondas, on comença el famosíssim “Descenso del Sella”. Tot i que té moltes possibilitats vam concloure que s’hi havien obert poques vies i que alguns subsectors estan una mica abandonats. Un dels sector més recomanables és el sector Cercau, amb vies desplomades de bons forats.



ESCALADA DE VIA LLARGA

Peña de Fresnidiello, via Separación real

Vam tenir alguns dies de pluja precisament quan volíem atacar alguna via al Naranjo de Bulnes...

Tot i això, volem recomanar-vos el Fresnidiello, un impactant monòlit prop del poblet de Sotres, que ha estat reequipat i que disposa de parabolts nous de trinca en els passos més compromesos.
Allà vam poder disfrutar de la via Separación real, de 300m de longitud, 6a. Una veritable aventura! Molt recomanable per al qui no agrada massa el terreny d’aventura però sí la via llarga.

Ens va quedar pendent, també per mal temps, la via Soldados de fortuna del Cueto Pampín, just al costat de la Peña Fresnidiello... un altre cop serà!



dijous, 12 d’agost del 2010

Resum d’escalades d’estiu

Ja hem tornat dels Pics d’Europa i encara tenim pendent explicar algunes de les sortides que vam fer abans de les vacances, a Os de Balaguer, al Prohibitiu de Montserrat i a Collsuspina.


Os de Balaguer

Repetim visita en aquesta escola d’escalada que ens encanta sobretot perquè et fa pujar la moral. Els graus de les vies són generosos, cosa que em permet encadenar a vista tot el que provo, fins i tot un 7a!

Aquí s’estrena en l’escalada una amiga de Castellterçol, la Xènia, que esperem que s’animi a venir més sovint ;)



Prohibitiu

Aquest és un sector secretivo a prop del Monestir de Santa Cecília a Montserrat, amb les ressenyes escrites a peu de via i últimament difoses a Internet. Com que té ombra tota la tarda i les vies són dures, és un sector força concorregut últimament. En general, m’emporto molt bona impressió del sector, tot i que aquí passa el què és freqüent a llocs així: les vies fàcils de 6a són lletges i molt dures pel grau, en canvi, a partir del 6c les vies són guapes i molt xules. Jo segur que repeteixo ;)



Collsuspina

Primera visita a aquest antic sector també anomenat Petit Frankenjura. Segurament el tipus d’escalada amb vies curtes i de bloc és un dels motius que ha fet que triguéssim tant a visitar aquest sector. Però com que està a l’ombra i a l’estiu aquests sectors van molt buscats, ens decidim a provar sort. Efectivament, la fama del sector és merescuda: les vies són curtes, de bloc i amb el grau molt dur. Pots sumar tranquil·lament entre ½ i 1 grau a totes les vies de la ressenya. En Pere n’ha fet una bona crònica aquí.