dijous, 22 d’octubre del 2009

Vida social al Vermell del Xincarró

Diumenge passat vam anar al Vermell del Xincarró, una de les zones d’esportiva més concorregudes i conegudes de Montserrat Sud. Tot i que vaig anar-hi amb dos companys blocaires, aquest cop em toca a mi fer el post, ja que no crec pas que ells dediquin gaire estona a aquesta escola tan coneguda :)

Josep a 45 aniversari, 6b i Cris a Shin Shat, 7a+

En aquesta ocasió, vam coincidir una bona colla: el Pere, la Nesa, l’Òscar, la Carlota, en Josep i jo mateixa. Pel fet de ser tan coneguda, és normal trobar molta gent al peu de via, de manera que la jornada d’escalada passa volant fent vida social i coneixent altres colles d’escaladors. Clar que això implica demanar tanda per fer les vies més sol·licitades i mediàtiques de la zona, com és el cas del 6b més famós del sector, el 45 aniversari. O al contrari, t’ofereixen en safata provar un 7a+ espectacular que d’una altra manera no m’atreviria a provar...

Vida social a peu de via i Carlota a Caixa o faixa, 6a

Pere a Madamme Tortuga, 6c+

Entre tots vam fer molta feina al sector, provant forces vies des de V+ fins a 7a+, tantes com vam poder. Cal destacar una nova via de 6c a la dreta de la Bruguera Matas, entre les vies 14 i 15 de les ressenyes de kpujo, que vam fer recomanada pel Josep, sens dubte la millor via del dia!

Josep a la via nova, 6c

Bé, companys blocaires, aquest cop he fet els deures, eh? :)

dimecres, 14 d’octubre del 2009

Resum de sortides

Acabant d’explicar les activitats d’aquest estiu, ens hem plantat a mig octubre amb molta feina endarrerida... L’única solució per posar-nos al dia és fer un resum ultra ràpid de totes les excursions i escalades d’aquest setembre. Sort que la majoria de sortides les hem fet amb altres blocaires i ja ens han fet la feina, je je je...

Racó de Missa al Montsant

Morella
A finals d’agost en Pere i la Nesa em van convidar a passar 3 dies a Morella i em van ensenyar les escoles més representatives de la zona. Tot un luxe poder gaudir d’uns guies tan experts com ells! Les escoles que vam visitar van ser Atzeneta del Maestrat, Xert i les Roques del Masmut, on vam fer la Fisura Carrasca, una via llarga de les que recordaré durant molt temps. Val la pena llegir les cròniques que n’ha fet el Pere al seu blog ;)

Gemma a Una palabra amable, 6c

Camarassa
La primera sortida d’escalada esportiva de la nova temporada va ser als sectors La Selva i Fashion de Camarassa, una escola d’escalada força desconeguda per nosaltres i amb molt potencial. Vam escalar de valent i ens va agradar molt. Segur que hi tornarem! Altre cop, us recomano la lectura de la crònica al blog d’en Groinket ;)

Nesa a la via ferrata d'accés

Font Soleia
Aprofitant dies que teníem poc temps, hem fet tres visites a aquesta escola tan propera a casa i de tanta qualitat. Vies de potència, de continuïtat i amb molt bon ambient a peu de via, hem estat als sectors de la Placa de l’Heura, els Diedres i els Districtes. També ens han acompanyat l’Òscar, la Carlota, el Pere i la Nesa en dies diferents.

Pol a Pa i trago, V+

Placa Cangur
Primera visita a aquest nou i petit sector de Montserrat Sud, amb vies tot just acabades d’estrenar. Precisament per això, el record que ens vam endur del sector va ser la pluja de pedres que ens va caure a sobre durant tot el dia... Un cop la roca quedi neta, el sector serà un raconet ideal per a passar-hi un matí d’estiu ben distret. Ens van acompanyar l’Òscar i la Carlota i allà vam coincidir amb tota la colla del Josep. L’Oriol, un company també blocaire, en va fer una bona crònica.

Josep a Andanadas de óstias, 6c+

Riugréixer
Finalment, vam poder realitzar la tan esperada visita a aquest famós sector del Berguedà, tan de moda últimament. Tot i que la primera impressió no és gaire bona, la qualitat de les vies, la dificultat dels itineraris i la varietat d’escalada ens va acabar convencent al 100%. El proper estiu segur que tornarem a fer-hi una visita! Llegiu-ne la crònica del Pere aquí.

Pere a l'Orfe del mig, 6b+/6c

Castellsapera
Una passejada d’aquelles que recordes amb carinyo. Sembla mentida que la Serra de l’Obac resulti tan solitària sent a tocar de la Mola, excessivament massificada... En aquesta ocasió vam pujar a la Pola i al Castellsapera, amb unes vistes molt boniques sobre tot el Parc Natural. I totalment sols!

El Montcau des del Castellsapera

Coll de Nargó
Tot i ser l’escola més antiga de l’Alt Urgell, a Coll de Nargó encara ens queden molts sectors per visitar. En aquesta ocasió vam escalar a Coll Piquer i a les Agulles i ens van acompanyar l’Òscar i la Carlota. Les vies, un pèl massa sobades, no ens van acabar de satisfer; serà qüestió de visitar la resta de sectors que encara ens falten, je je je...

Òscar a Enric Crek, 5c

Montsant
Aquest cap de setmana llarg del 12 d’octubre hem estat 3 dies al Montsant, fent-nos un tip d’escalar, escalar i escalar, ja que les vies de la majoria de zones són llargues, llargues, llargues... Quina satisfacció encadenar a vista un 7a de continuïtat d’aquells que arribes a la cadena amb els braços tan inflats que et sembla que no aguantaràs... Això sí que és vida! Aquests tres dies hem compartit escalades amb el Pere i la Nesa, uns companys de fatigues extraordinaris. Llegiu-ne la crònica al blog d’en Groinket, on explica les tres escoles que hem visitat: l’Enderrocada, els Cingle de Sant Joan i el Racó de Missa.

Gemma a Kin resol, 6c

Finalment ens hem posat al dia! Quanta feina que hem fet, oi?

dimarts, 6 d’octubre del 2009

Andorra

Tornant de vacances vam passar un parell de dies de molta calor a Sabadell i improvisadament vam decidir anar a Andorra, un refugi d’altura on passar fresquets la resta de dies d’estiu que ens quedaven abans de tornar a la feina.


Gairebé sempre havíem anat a Andorra a l’hivern, sobretot a fer esquí de muntanya. Per nosaltres aquelles muntanyes, sense neu, eren força desconegudes. No sé quin prejudici, a més, ens feia pensar que no seria massa bonic, ple de gent… tot al contrari! A més, vam disfrutar molt del fet d’estar enmig del Pirineu però a un cop de cotxe de casa: un privilegi dels Andorrans que la majoria dels qui ens agrada la muntanya envegem.

Pic de Tristaina (2.879m)

Es deixa el cotxe a l’última corba de la carretera que s’enfila a les últimes instal·lacions de l’estació d’esquí d’Ordino, al Pla de Rat. D’allà, per un sender molt ben senyalitzat s’arriba al primer dels estanys de Tristaina, el de baix. Mai havíem vist una escampada de nabius tan abundant! Vorejant-los per la dreta i en lleugera ascensió es passen el del mig i el d’amunt. En un replà prenem el camí a l’esquerra, que puja directament al Pic, enlloc d’anar cap al Port d’Auzat. Tot plegat amb unes 3 o 4 hores, segons cadascú. El cim fa frontera amb França, i des d’allà hi ha una bona vista de tots els cims andorrans més coneguts i molts dels que es fan habitualment amb esqui de muntanya. Tot i el sol que feia, una temperatura molt agradable i un airet fresquet ens va fer oblidar que érem encara a l’estiu.




Volta als estanys de Juclar – Port de Juclar – Port de Fontargent

Per accedir-hi cal recórrer fins al fons la bonica vall d’Incles, que surt entre el Tarter i Soldeu, i deixar el cotxe a l’antic càmping. Seguint tota l’estona les senyals del sender de gran recorregut es remunta el riu que ve dels estanys de Juclar. En poca estona s’arriba al Refugi de Juclar (2.294m) i al seu estany més gran (diuen que és el més gran d’Andorra). Des d’allà se’ns obre una bonica panoràmica del Port d’Alba i el Pic d’Escobes (2.778m) i el seu Cilindre. Es continua pel sender, passant entre els dos estanys de Juclar, fins al Port de Juclar. A partir d’aquí entrem a França, i ens hauria anat bé un mapa topogràfic francès, ja que al nostre de l’editorial Alpina no apareix l’estany de Juclar francès. Aquest estany es troba baixant cap a la vessant francesa del port i és preciós; totalment transparent i amb una curiosa forma d’U. Per poder completar aquesta volta sense fer molt desnivell cap a la banda francesa optem per seguir una ressenya que ens mena cap als colls que fa la vessant nord de la cresta del Pic Negre de Juclar. Després d’una forta pujada intuïtiva i d’una baixada una mica perdedora, retrobem el sender francès que puja fins al Port de Fontargent (o de Tramezaigües). Des d’allí tenim una bonica vista de la Vall d’Incles tota sencera i, tot baixant arran del rierol, s’arriba a l’aparcament. Per completar aquesta volta sí que cal invertir-hi força hores ja que el desnivell acumulat es fa notar.




Escalada al Solà d’Enclar

Tot i que Andorra tampoc no té molta fama pel què fa a l’escalada esportiva hi ha algunes zones i vies que estan bé de visitar. Sobretot es tracta d’escalada en granit, ja sigui en zones d’alta muntanya o en d’altres racons; la Federació Andorrana de Muntanyisme té publicada la guia Escalada a Andorra, on es recullen la majoria d’itineraris. Ens vam decantar, per ser la zona més gran, pel Solà d’Enclar, prop del nucli urbà de Santa Coloma. Vam fer diverses vies del sector Finiquito i en general les vam trobar força explosives i atlètiques però amb un granit molt adherent, de gran qualitat. Això, combinat amb la calor que vam ensopegar aquell dia ens va fer plegar ben aviat. De ben segur, però, que quan tornem a l’estiu visitarem altres zones amb força possibilitats.



En general vam quedar força contents amb una visita “fora de temporada” a aquest país que no prevèiem que sortís tant i tant bé. A més de tenir la muntanya al pati de casa, els andorrans gaudeixen de tota mena de comerços i instal·lacions amb els què ens podem sentir com a casa... a qualsevol època de l’any.