dimecres, 30 de juny del 2010

Escalades de primavera

Sí, ja sé que ha començat l’estiu... però precisament per això ja és hora que faci el resum de sortides d’aquesta primavera. Per sort, el Pere torna a tenir el blog en actiu, de manera que serà més fàcil, je je je... A part de les escalades a Montserrat que ja vaig explicar a l’últim post i algunes visites a Gelida i a la Font Soleia que poca cosa aporten de nou, aquests mesos de maig i juny hem fet algunes escalades i descobertes interessants.


Zurita

Quedem amb el Pere, la Nesa, l’Òscar i jo per anar de descoberta a un sector que hem conegut gràcies al blog La noche del Loro, un poble de la Franja anomenat Zurita. Tot i que és lluny, la zona pinta bé i creiem que es mereix una visita. Efectivament, es tracta d’una escola petita molt tranquil·la, amb itineraris atractius que compensen la quilometrada. Podeu llegir la piada del Pere aquí.




Siurana

Siurana és una escola que em crea contradicció, té una fama que no acabo d’entendre segurament perquè no tinc el grau necessari per gaudir-la com es mereix. Per això, sempre que proposen anar-hi arrufo el nas... i a partir d’ara encara més: una mala caiguda provant a vista un 7a+ fa que durant un parell de setmanes em senti com si m’haguessin estomacat de valent! Vam anar-hi amb el Pere, la Nesa, la Carlota, el Pol i jo, llàstima que el Pere no va fer piada d’aquest dia, je je je...



Margalef

Aprofitant la festa de la 2a Pasqua ens arribem fins al Monstant, on escalem un parell de dies a Margalef amb la colla de l’Òskar i un dia a l’Arbolí amb la colla de sempre. Margalef és una escola de moda en constant creixement. Els companys d’escalada estan molt forts, de manera que ens dediquem a provar unes quantes vies dures (pel meu grau) als sectors Chorreres i ca la Marta. La roca és la típica de Margalef, un conglomerat recobert de calcari que m’encanta.



Arbolí

Aprofitem un dels tres dies de festa per visitar el sector el Falcó, un dels més potents d’Arbolí i que no coneixem. Les vies són dures, llargues i amb un calcari un pèl sobat, de manera que ens fan tibar de valent. Encara arrossego les conseqüències de la caiguda a Siurana, però tot i així marxem prou satisfets... En aquesta ocasió coincidim altre cop amb el Pere, la Nesa, l’Òscar de València, l’Òscar de Canàries, el Pol i jo. En podeu llegir la piada aquí.



Balcó del Malpas

Finalment, tornem a anar de descoberta, una de les grans aficions del Pere. Aquest cop es tracta d’un sector al costat del Malpàs de Travil poc divulgat però que també pinta bé, sobretot per l’entorn paradisíac del Berguedà on està situat. Tot i que la roca no és de gaire bona qualitat, gaudim d’una bona jornada d’escalada i acabem ben rendits amb els intents a un 7a que ens fa suar la cansalada. Altre cop en podeu llegir una piada molt detallada aquí.



Uf... gairebé gairebé ja ens hem posat al dia!