dimarts, 14 de setembre de 2010

Vacances a Benasque II

Acabem els posts dedicats a les vacances amb la segona part de les vacances que vam passar a Benasque.

EXCURSIONS I ASCENSIONS A 3000m

Tuc de Corones, Pic de Corones i Pic del Mig


A la Gemma li faltaven aquests cims a la seva llista de tresmils i ens feia il·lusió fer la cresta que surt del coll de Corones i arriba al Pic del Mig, al massís de la Maladeta.

Vam escollir pujar-hi per la vall de Vallibierna i els Ibons de Corones. Malgrat que va ser un dia molt fred i ventós, amb la boira gavatxa enganxada a la gelera de l’Aneto, la sort ens va acompanyar fins cadascun dels tres cims i ens va regalar vistes espectaculars en totes direccions.


Van ser més de 1.300 metres de desnivell, començant a les 6 de la matinada, que ens van fer tornar a sentir la força de la muntanya, la seva faceta de vegades despietada i inclement, i alhora el seu inexplicable magnetisme...

Ibón de Escarpinosa i vall de Batisiellas


Com a dia de descans vam decidir enfilar-nos per la Vall d’Estós cap als llacs de Batisiellas i arribar-nos a l’Ibón d’Escarpinosa. Es tracta d’una senzillíssima excursió molt recomanable per a tots els públics. Amb només 700 metres de desnivell s’arriba als preciosos ibons d’Escarpinosa, sota l’atenta mirada de les agulles de Perramón.


No vaig poder resistir-me a fer-hi una remullada! ;D

Tossa de Remuñe, Pic Rabadà i Pic Navarro


Ens atreia molt recórrer la Vall de Remuñe i arribar-nos fins a aquests tresmils que també teníem pendents. Força tortuosa i tancada, la vall ens va anar portant fins a la Portella de Remuñe i d’allà, flanquejant per sobre del preciós estany gelat de Lliterola, fins a la Tossa de Remuñe.

Un cop enfilats al Pic Rabadà, vam haver de pensar-nos-ho dues vegades abans de recórrer l’esmolada cresta fins al Pic Navarro, però anant amb molt de compte el trajecte va ser d’allò més agraït. Tres cims amb molt de caràcter, fantàstiques vistes sobre el majestuós Perdiguero cap una banda i cap els esmolats cims del Malpàs i el Boum cap a l’altra banda... visca el Pirineu!



En resum, Benasque ens ha agradat tant, i té tantíssimes possibilitats pel què fa a excursions i escalada, que hi tornarem l’any vinent, ben segur! A més, sempre es posa bé una cerveseta en alguna de les seves terrasses i tastar alguna de les seves especialitats gastronòmiques. Aquest cop no ens vam poder resistir a la fantàstica Trenza de Almudévar... si mai hi aneu, tasteu-la!

I una curisoitat: us heu fixat mai com són les senyals de trànsit a la vall de Benasque? je je je.... aquí en teniu una mostra:

dimecres, 8 de setembre de 2010

Vacances a Benasque I

Cada estiu passem uns dies al Pirineu... no hi ha volta de full: és casa nostra i no deixarà mai de sorprendre’ns i enamorar-nos...

Enguany hem estat ben bé deu dies a Benasque. Feia temps que no hi anàvem i ens venia molt de gust; a més, hi havia alguns projectes per dur a terme...


Comencem el post parlant d'escalada, en el proper ja explicarem les excursions ;)

ESCALADA ESPORTIVA

Ens ha sorprès la quantitat de zones d’esportiva que hi ha als voltants de Benasque! Totes molt aprofitables i amb gran quantitat de vies; la majoria orientades al sud, de manera que a l’estiu o s’hi va molt d’hora o més aviat tard... però al ser alta muntanya hem aprofitat moltíssim malgrat la calor.

Recomanem sobretot les guies d’escalada Guia de escalada deportiva de Benasque y alrededores, de Alex Portillo i també la de Escaladas junto al Ésera 2, de Luis Alfonso.

Aigües Pases

Ens va agradar moltíssim! Tot i tractar-se de roca d’esquist les vies són molt boniques, llargues i contínues... Hi ha poquíssima aproximació, i es troba quasi al capdemunt de la carretera que acaba a la vall de Remuñe. Vam tastar quasi totes les vies de l’esquerra. Un sector per repetir!


Sahún

Molt a la vora de Benasque amb el cotxe, es tracta d’una paret orientada al Sud-est, amb dos o tres sectors en el que havia estat una pedrera. La roca és calcari, i també alguns trossos de xorreres. Recomanem la via Columna Durruti 6c+, la millor via esportiva de la vall segons el propi Alex Portillo...



Sesué

Ens va dur a aquest sector la seva orientació Oest (ombra al matí) i el fet que volíem fer una mica de descans... Ens vam trobar que de seguida ens va atrapar el sol i que les vies van resultar força explosives, algunes, i bastant sobades, les altres... El fet que es trobi just damunt la carretera antiga que pujava a Benasque (aproximació zero) ha contribuït a que el marbre d’aquesta paret s’hagi polit tant. Cal dir però que s’han obert noves vies al sector de la dreta, de les quals no teníem la graduació i que fan molt bona pinta.


VIA LLARGA

Ampriu, via ETPCP (110m, 6c)

Just el primer dia de ser a Benasque ja vam decidir atacar la via llarga a la zona dels Amprius, prop de Cerler, on havíem vist algunes vies de diversos llargs equipades totalment amb parabolts.


En realitat volíem fer la via Estalentao però l’aproximació va resultar força complicada, gens evident i ens vam equivocar. Vam trobar una bonica placa de granit amb un parell de vies equipades amb força parabolts i vam suposar que anàvem bé.

Després d’uns llargs per plaques força fines i una de les diagonals en adherència més espectaculars on ens hàgim posat vam descobrir que havíem fet la famosa via ETPCP, amb un pas de 6c! Va ser molt apassionant i us la recomanem a tots! Us posem aquí la ressenya d’en Luichy: