El búlder del Gimnàs Municipal

Avui us ensenyo el búlder on entrenem una bona part de la colla que sortim a escalar: el búlder i el rocòdrom del Gimnàs Municipal de Sabadell. Es tracta d’una instal·lació senzilla i modesta, però suficient pel nivell dels que solem entrenar allà. La zona està dividia en dues parts: un plafó que només és búlder i una part de rocòdrom, amb 6 vies d’uns 12m d’alçada.




Com es pot veure a les fotos, a la zona de búlder totes les preses estan numerades. Per inventar-nos les vies, tenim una llibreta on apuntem la seqüència de moviments amb què cal agafar cada presa, especificant si és amb la mà esquerra o la dreta. Quan algú encadena una via, s’apunta el nom a la llibreta conforme ja l’ha feta. Comparant amb altres rocòdroms més sofisticats, és un sistema força rudimentari però que a nosaltres ens funciona perfectament :)

El joc estrella que utilitzem per entrenar l’anomenem Simon, Don Simon o Simonet. Es tracta d’un joc amb 2,3 o 4 participants, que per torns s’inventen una via afegint tres moviments cadascun. A cada ronda cal començar la via des del principi, recordant i encadenant tots els moviments que han afegit els altres companys. Com que recorda el conegut joc Simon dice, ha quedat batejat amb aquest nom :)

A part de servir-nos per entrenar, el búlder també és un bon recurs per aquells diumenges de pluja que no podem sortir a escalar, o per aquells diumenges que altres compromisos (tipus dinars, batejos, reunions familiars...) ens impedeixen sortir a escampar la boira a la muntanya. Llavors, anar a tibar una estona el búlder sempre va bé per treure’ns una mica el mono... ;)


Fotos tretes de Dies de Muntanya i igesport

Esgotant la temporada a Montserrat Sud

Portem dos diumenges escalant a Montserrat Sud, ja que al ser una zona d’hivern per excel·lència cal aprofitar la temporada fins al final. Ben aviat caldrà tornar a obrir la guia Montserrat Cara Nord que és ben plena de sectors amb força més hores d’ombra.


Fa dos diumenges, vam estar al Faraó de Baix amb l’Òscar i la Carlota, una zona on pots trobar vies des de V+ fins a 7a, amb una aproximació molt curta que fa que sigui força concorreguda. Hi vam conèixer una parella de físics madrilenys molt simpàtics, amb qui vam intercanviar telèfons amb la promesa de fer-los de guies per altres zones d’escalada de Catalunya.


El dia va ser força productiu, tot i la boira inicial va acabar lluint un bon sol que ens va permetre allargar l’escalada fins tard. Segurament, entre tots quatre vam fer la meitat de les vies!

Pol a Aresta, 6b+
Òscar a El pivotant, 6a
Carlota a Killdafly, 6a i Gemma a Amnistia, 6c+

Diumenge passat vam pujar fins a la Placa Hardkore amb el Pere, la Nesa i en Josep, un sector amb una aproximació llarga perquè cal superar les zones del Castell i del Clot del Tambor, ara en plena època de nidificació d’aus que cal respectar. La llargada i qualitat de les vies bé valen la pena la suada de la pujada!



La zona és molt tranquil·la i amb unes vies llaaaaaargues típicament montserratines: plenes de foradets i cigronets petits, la clau de l’èxit rau en resistir el mal de peus fins el final. Són vies de continuïtat on anar a vista és força complicat si no estàs acostumat al conglomerat.

El dia també va ser força productiu per tota la colla, amb encadenaments a vista a totes les vies que vam provar. Sens dubte, serà una zona que repetirem!

Pere a Video clip, 6a
Nesa a Video clip, 6a i Josep a HardKore, 6a+
Pol a Esperó del xilum, 6c i Gemma a núm. 11, 7a

Una endevinalla: les fotos de la capçalera

Entre escalada i escalada, tinc ganes de parlar-vos de les fotos de la capçalera del blog. Totes quatre les hem fet durant els nostres viatges per diferents massissos muntanyosos d’Europa força coneguts pels aficionats a la muntanya. I amb elles us proposo un joc: em sabríeu dir quins cims són i a quina serralada estan situats? Estic segura que la segona i l’última les coneix tothom, però... i les altres? Vinga, vinga, digueu noms i a veure qui és el primer que ho encerta, je je je...

FOTO 1

FOTO 2

FOTO 3

FOTO 4

Ben aviat la solució!

La solució:

Genial, tots els participants ho heu fet molt bé! Clar que el Pere no ha deixat gaires opcions als altres, je je je... Pere, vols dir que existeixen muntanyes que no coneguis? :)

FOTO 1: Tozal del Mallo a la Vall d'Ordesa, Pirineu aragonès.

FOTO 2: Naranjo de Bulnes als Pics de Europa.

FOTO 3: Les Tofanas, un grup a les Dolomites de Cortina d'Ampezzo.

FOTO 4: Les Tre Cime di Lavaredo a les Dolomites de Cortina d'Ampezzo.

Moltes gràcies a tots per participar!

Roca de les hores

Aquest dissabte hem decidit estrenar la guia d’escalada esportiva Montsant: vertiente sur, de Luis Alfonso i Xavier Buxó, tot just acabada de publicar. Hem coincidit amb el Pere i la Nesa, que han passat quatre dies a Cornudella, i amb l’Oscar i la Carlota, que ens han acompanyat des de Sabadell.

Araceli Segarra a El gust és meu, 6c
Som uns enamorats de les zones d’escalada de Tarragona: Siurana, Vilanova de Prades, Mont-ral, La Mussara, Margalef... i, evidentment, del massís del Montsant. Molt ben aconsellats pel Pere, com sempre, hem escollit el sector Roca de les hores, a la zona d’Albarca, i ha estat un encert!




S’hi accedeix per la vessant nord-est del massís, i des d’allà el dia ens ha regalat una increïble vista del Pirineu ben nevat encara, i a més, al passar al vessant sud el mar ens emmarcava l’horitzó darrera dels pobles de Cornudella, Siurana, l’Arbolí i més enllà del coll de l’Alforja... quin entorn més idíl·lic!

La casualitat ha fet que coincidíssim amb l’Araceli Segarra i una simpàtica colla d’amics seus i poguéssim veure les seves escalades en uns 6c i 7a preciosos del sector central.

Kate a Porca miseria, 7a
Carlota a A rajatanga, V+
Pere i Pol a Esmolabec, 6b+ i Mai al mes, 6a+
Tant la Gemma com jo ens hem aplicat a fons i el conglomerat cobert de calcari típic del Montsant ens ha deixat baldats però encisats per tornar-hi un munt de vegades! Quan serà la propera?

La colla

Abans de començar a explicar aventures d’escalades, deixeu-me que us presenti alguns dels protagonistes que sortiran a les històries. No hi són tots i no tots sortiran cada cop, ja que som una colla molt oberta, amb uns quants de fixos i d’altres que van i vénen: el Pere, la Nesa, la Carlota, l’Òscar, el Joan, el Josep, el Jaume, el Pep, l’Anna, el Lluís, la Rosa, l’Òskar, el Xavi, la Núria, el Marc... i molts més que ja aniré presentant:







Alguns d’ells tenen blogs d’escalada molt interessants, amb ressenyes i valoracions de les zones d’escalada que visiten molt útils: Blog d’en Groinket, Dies de muntanya, Jaumegrimp, Blog d’en Passarell i Alt Urgell.

Comencem

Després de gairebé 3 anys d’escriure la cuina de casa i de ser una seguidora fidel dels blogs d’escalada, m’he decidit a començar el meu propi blog de muntanya. No sé pas si serà gaire actiu, però la idea és tenir un espai on escriure totes aquelles vivències de muntanya que no caben a la cuina de casa i que m’agradaria explicar.

D’altra banda, la majoria de companys d’escalada amb qui surto ja tenen el seu propi blog, així que es farà difícil decidir què escric sense repetir-nos gaire. El temps dirà què acaba sortint de tot plegat...

Per sort, aquí comptaré amb l’ajuda d’en Pol, que s’ha compromès a escriure de tant en tant, je je je... a veure si és veritat! ;)