Com es pot veure a les fotos, a la zona de búlder totes les preses estan numerades. Per inventar-nos les vies, tenim una llibreta on apuntem la seqüència de moviments amb què cal agafar cada presa, especificant si és amb la mà esquerra o la dreta. Quan algú encadena una via, s’apunta el nom a la llibreta conforme ja l’ha feta. Comparant amb altres rocòdroms més sofisticats, és un sistema força rudimentari però que a nosaltres ens funciona perfectament :)
El joc estrella que utilitzem per entrenar l’anomenem Simon, Don Simon o Simonet. Es tracta d’un joc amb 2,3 o 4 participants, que per torns s’inventen una via afegint tres moviments cadascun. A cada ronda cal començar la via des del principi, recordant i encadenant tots els moviments que han afegit els altres companys. Com que recorda el conegut joc Simon dice, ha quedat batejat amb aquest nom :)
A part de servir-nos per entrenar, el búlder també és un bon recurs per aquells diumenges de pluja que no podem sortir a escalar, o per aquells diumenges que altres compromisos (tipus dinars, batejos, reunions familiars...) ens impedeixen sortir a escampar la boira a la muntanya. Llavors, anar a tibar una estona el búlder sempre va bé per treure’ns una mica el mono... ;)
10 comentaris:
¡Que suerte!, sí, que suerte poder contar con este estupendo gimnasio y magnífico bulder... Como le hubiera gustado al escalador de esta familia haberlo tenido hace unos años.
Disfrutad, entrenar, escalar, rapelar y luego contarnoslo.
En Madrid, uno de nuestros amigos, posee un estupendo centro de entrenamiento de escalada que se llama Espacio Acción, y que estamos seguros que si vinierais a Madrid os gustaría conocer.
Besotes y buenas escalada.
Ana y Víctor.
Ana y Víctor, es un bulder sencillo pero suficiente para nuestro nivel... Además, así es más familiar y nos conocemos todos :)
Conozco de oídos el centro Espacio Accion, creo que es un sitio muy bueno para entrenar. Seguro que nos encantaría conocerlo, comparado con nuestro pequeño gimnasio nos parecerá todo un lujazo :)
Ui no savia que havies obert aquest bloc, un altre que seguiré ;-). No, si al final, hi tornaré a les parets!
Mònica, haviess escalat? No ho sabia! A veure si t'hi tornes a enganxar, je je je...
ufff, ara ja fa més de 5 anys...amb tant de pa ja no sé si pujaria! Però tinc totes aquelles sensacions ben a dins meu...
(ara veig que he escrit savia :-o, aisss la primavera...)
Petons
Molt bé aquest homenatge al Gimnàs!
Sí, molt bé l'homenatge al gimnàs, que tot i ser senzill, ens fa sentir com a casa (quan no penso en el que ens han fet de posar-nos les màquines tan aprop...).
Mònica, l'escalada és com anar amb bici: no s'oblida mai! Així que quan vulguis, avisa'm i quedem ;)
Josep, oi que en tenim prou amb aquest búlder? Ens hi veiem demà? ;)
Carlota, tens raó, és com una segona casa, je je je... senzill però amb un ambient molt xulo :)
Llàstima de les màquines i la música! :(
Intentaré anar-hi avui després de la declaració de la renta....
Mare meva quina passada!
Jo aquestes coses no m'agraden gens.... les altures, riscos, .... nono, prefereixo estar a la cuina ^^
Però felicitats per totes les sortides que fas! Quina passada!
una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada