Xert, Roca Blanca i Ulldecona

Aprofitant el pont de la del desembre hem baixat cap a les terres de l’Ebre. A més, el Pere, la Nesa, l’Oscar i la Carlota eren a Morella i hem pogut coincidir amb ells com és costum. Un cop més ens aprofitem de la detallada crònica que el Pere fa al seu bloc i on trobareu informació més precisa de cada escola.

Tot i que pot semblar que el sud de Catalunya no sigui una regió massa apta per a l’escalada esportiva, les nombroses serres i massissos que hi ha ofereixen un nombre decent d’escoles, moltes d’elles de gran qualitat: la serra de Godall i la serra de Montsià, el massís dels Ports de Tortosa-Beseit... La manca de guies editades pot ser el motiu d’aquest desconeixement, però ens consta que aviat se solucionarà aquesta qüestió. Mentrestant, les ressenyes de blocaires equipadors i escaladors que s’han dedicat a la zona ens poden ajudar a anar-hi.

Xert

Aquesta zona ens ha sorprès agradablement. Tot i que encara hi ha itineraris molt recents amb trams trencadissos, la qualitat de la roca i la llargada de les vies fan que sigui una escola amb moltíssimes possibilitats i de la qual es parlarà molt en el futur. Imaginem que a l’estiu ha de fer-hi una calor insuportable, però per a l’hivern és un dels millors llocs on anar a escalar. Vam estar al sector Fardatxo, un dels més coneguts i amb aproximació més breu, i per ser el primer dia vam tibar moltíssim.



Roca Blanca

A Roca Blanca, a la serra del Montsià mirant cap al mar, ja hi havíem estat. És, sens dubte, una de les millors escoles de les terres de l’Ebre. Les vies són llarguíssimes, el clima molt agradable, i les vistes sobre Sant Carles de la Ràpita i la banya sud del delta són espectaculars. Com que el peu de via i la ubicació dels itineraris són força llargs i enrevessats hi haurem de tornar perquè ens va quedar encara moltíssima teca per encadenar. Vam estar al sector Àfrica, sobretot, on vam tenir la sort de conèixer l’escalador local Kiko Martí i la seva agradable família.



Ulldecona

Partint de l’Ermita de la Pietat d’Ulldecona i allargant-se per gran part de la serra de Godall, aquesta escola, que també havíem visitat abans, és recomanable sobretot pel seu comodíssim accés i un equipament novíssim. Això sí, es tracta d’itineraris majoritàriament curts, molt explosius, de bloc. Aquests dies ha fet tant bon temps que s’hi ha pogut escalar en samarreta tranquil·lament. Us recomanem que, en acabat, aneu a prendre alguna cosa al cafè – terrassa que hi ha al pati de l’ermita ja que és un mirador espectacular dels camps d’oliveres de la zona; a més, allà mateix podreu comprar-hi la guia autoeditada de l’escola d’escalada al modest preu de 4€ destinats a l’equipament de la zona. Des d’aquí records al Josep (equipador) que també vam tenir la sort de conèixer en la nostra anterior visita.



Ja que el meu germà Pep, i la seva família, la Clara i la Gaia, s’ha instal·lat definitivament al poblet de Mas de Barberans, ens fa l’efecte que visitarem encara moltes vegades aquestes escoles. A més, el clima suau de les comarques del Montsià, el Baix i Alt Maestrat i dels Ports fan que a la tardor, a l’hivern o a la primavera s’hi pugui escalar molt més còmodament que no pas per aquí dalt...