dimecres, 27 de gener de 2010

El Llençol

Diumenge passat, seguint la tònica de les últimes setmanes, el temps no acompanyava gaire: fred i gris... Així que tota la colla vam donar una nova oportunitat a Montserrat Sud (que mai no falla) i ens vam enfilar al sector El Llençol, just damunt del bonic poblet de Collbató: ben a prop de casa i a no massa altura.


Aquesta vegada vam ser l’Oscar i la Carlota, l’Oscar de València i la Maria, el Pere i la Nesa, el Josep i nosaltres dos. Vam abrigar-nos força i cap a escalar s’ha dit! Val a dir que es notava que els reis acabaven de passar, perquè alguns lluïen uns “plumons” que déu n’hi dó!


Tot i que el Llençol és un dels sectors més antics de Collbató (amb vies de 1990, algunes una mica sobades), encara se n’hi equipen de noves i dóna força joc. Com que les més recents no són a la guia de Montserrat Sud, en podeu trobar una actualització aquí.

Tots vam fer suficients vies per ser un fluix dia d’hivern, i fins i tot algun atrevit va gosar encarar-se al mític 6c Peo Picapiedra, o al nou 6c sense nom entre les antigues vies 14 i 15 amb “vuelo” inclòs! (aviam si el Pere passa per aquí i ens ho explica!).


Si fa temps que no pugeu a El Llençol acosteu-vos-hi, que hi ha teca de sobres!

6 comentaris:

jclaramunt ha dit...

Ei Gemma, vem provar bones vies aquell dia...el 6b+ és guapíssim. Ja tinc ganes de tornar-hi amb sol per tornar-la a provar...
Gràcies per la foto!

Jaumegrimp ha dit...

Aquest hivern està essent dur eh Gemma? que a tú el fred no et va massa oi? però les ganes de sortir poden mes i veig que us vau ajuntar una bona colla.

Carlota ha dit...

I continuen els diumenges freds i grisos, però nosaltres a escalar!!! Ahir va estar molt bé. No esperava que al final fóssim tanta colla.

Caminarsingluten ha dit...

Vemos que tras el mal tiempo volveis a las andadas,y haceis bien.

Por cierto, esta piedra conglomerada de Collbató es un tipo que nunca hemos sido capaces de escalar, del estilo de Montserrat o Riglos. ¡Sois unas valientes y unos valientes!

Un abrazo y ¡feliz escalada!

Ana y Víctor.

Pol Cruells ha dit...

Josep! Tornarem al Llençol a acabar tota la teca en condicions: sentint-nos els dits!

Jaume, ja veus que no endreçem la corda per res del món. Així quan arribi la primavera encadenarem alguna cosa.

Carlota, qui t'ho havia de dir, eh? que passaries els diumenges com una sargantana?

Ana y Víctor, al tener Montserrat tan cerca nos hemos ido acostumbrando y aunque cuando empiezas a escalar es un tipo de roca más bien ingrato, al cabo de un tiempo te enamoras de ella y no puedes dejar de escalar en conglomerado. Un abrazo!

Pietro ha dit...

Eiii, ja sóc aquí! sí un bon vol d'aquells que no t'esperes perquè només em faltava un metre per la R i se'm va arrencar un còdol...vaja un d'aquells qui ni tu ni l'assegurador s'esperen! però aquest 6c és molt guapo i la roca molt bona (em sembla que l'única roca xunga ja la vaig tirar jo, jejeje).