D'aniversari a Can Placa

Dissabte passat vam quedar amb la colla de l’Òskar per escalar i celebrar, de passada, l’aniversari de la Marta. La convocatòria era a Berga, concretament al sector can Placa de Rasos de Peguera.


Tot i la boira enganxada a Berga, la zona d’escalada quedava per sobre i vam poder gaudir d’un sol fantàstic durant tot el dia. Això sí, amb la neu a peu de via el fred va ser ben viu...

El sector és relativament nou, dels últims sectors esportius equipats al Berguedà, i això provoca que encara hi hagi força caiguda de pedres. La roca és el típic calcari poc adherent de la zona, i cal una escalada tècnica de fissures amb preses laterals. Les vies es mouen entre el 6a i el 7c però el grau encara balla una mica. En total, hi ha una vintena de vies que donen per un parell de dies d’escalada molt complets. La zona és tan nova que no surt a la guia de Berga però en podeu trobar les ressenyes aquí.

Marta i Òskar a Yupi, 6a
Jesus a Els plans de Santa Maria, 6c i Òskar a Kortez the Killer, 6c
Al final ens vam reunir sis de colla: l’Òskar, la Marta, la Bàrbara, el Jesús, en Pol i jo. Vam passar un dia entranyable escalant a tope i gaudint de la vida social ja que feia temps que no ens vèiem amb aquests amics. Després de la jornada, la festa d’aniversari va continuar a Berga, i em consta que es va menjar un pastís d’aniversari boníssim. Vull la recepta!!!

Gaudint del sol a la Mussara

Diumenge de la setmana passada va fer el primer dia de sol de tot l’hivern. Davant la previsió de bon temps, vam decidir aprofitar bé el dia i anar a escalar una mica més lluny de l’habitual, a la Serra de Prades.


Juntament amb el Pere, la Nesa, en Pol i jo ens vam dirigir a Lo Soterrani, un dels sectors més concorreguts de la Mussara i dels primers que vam descobrir quan començàvem a fer esportiva: bona roca, bones vistes, bon peu de via, vies llargues, escalada variada... una zona que ens encanta! I amb el solet que va fer vam treure el ventre de pena, que després de tants dies seguits de fred ja ens començava a fallar la motivació.

Nesa a No me bellostes la cuca, 6a i Pere a Capitan Pedales, 6c
Pol a No me bellostes la cuca, 6a i Pere a Capitan Pedales, 6c
Alguna via té la primera xapa una mica amunt, però per sort en Pere portava la seva última adquisició, una canya per xapar el primer parabolt que ens va anar la mar de bé ;)

Pere amb la canya i Pere a Elegosentrik, 6a+
Personalment em va fer molt il·lusió poder fer la via Todo tiene su fin, ja que recordava haver flipat mentre la feia en Lluís, el Mestre que ens va iniciar en l’escalada esportiva ja fa anys. La resta de companys també van triomfar, es nota que el sol ens va aixecar els ànims i les ganes d’apretar, je je je...

Matinal a la Font de l'Ametlló

L’últim diumenge de gener va començar segons la tònica d’aquest hivern: tapat, amenaçant pluja, ventós i fred. Després d’uns primers moments tensos d’indecisió, la colla va decidir fer una matinal a la Font de l’Ametlló, una zona propera del Penedès. Tot i que és una escola petita i que ja tenim molt vista, era la millor alternativa que se’ns va acudir per aprofitar una mica el matí...

Pere a Hores bruixes, 6b+
Al final vam ser una bona colla: el Pere, la Nesa, la Laura, la Carlota, l’Òscar de València, en Pol i jo, que ens vam repartir per tot el sector provant vies des de V fins a 6c. En general, les vies són curtes i amb desploms duríssims, una escalada que a mi em costa molt :(

Vam provar alguna de les últimes vies equipades pel K (Peter Pan i Hores bruixes) que ens van semblar impossibles. Necessito practicar l’escalada en desplom!

Pol i Pere a Xavier Rabat, 6b+
Carlota i Oscar a Polvo ancestral, 6a
Nesa a Gemma, V+
Tot i així, la sensació al final del dia va ser que havíem passat un matí molt ben aprofitat, tenint en compte les perspectives...

Podeu trobar les ressenyes del sector aquí.