divendres, 12 de març de 2010

Malanyeu

La previsió era de malt temps pel diumenge i bon temps pel dissabte; no teníem clar cap on anar quan vam rebre l'SMS d’en Josep “aquí a Malanyeu hi fa sol” així que... cap al Berguedà falta gent! Vam coincidir amb la Carlota, el Pere i la Nesa, el Josep, el Martí, la Laura, l’Oriol i una bona pila d’amics...

Panoràmica des de Malanyeu

En les hores de més sol vam poder escalar en samarreta, i ningú de nosaltres podia imaginar que el dilluns (tot just l’endemà passat) cauria una de les nevades més generalitzades dels últims anys!

La nevada des del balcó de casa

Vam enfilar-nos a la majoria de vies de l’esquerra del sector Taules de la Llei. Són unes bones vies entre 6a i 6c+, llargues, de continuïtat, i algunes tenen un petit sostre cap al final de la via que dóna molt de joc. Un calcari excel·lent tot i que en les vies més repetides es comencen a notar sobats els cantos més obligats. Ben aviat vam quedar amb els avantbraços com botifarrots... També es van provar algunes vies de la dreta del sector, tot i que amb la dificultat i el fred del vespre es van fer pregar força.

Josep i Nesa a Bongomaniac, 6b

Gemma a Carnestoltes, 6c

Carlota a Peligrosa Maria, 6a

El més novedós van ser les ulleres noves d’en Pere, expressament dissenyades per tal que l’assegurador de l’escalador no hagi d’estar mirant enlaire! Molt enginyoses! Ens les vam emprovar tots i val a dir que van súper bé, sobretot si et fa mal el clatell!


Per tots els qui no la coneixeu, es tracta d’una zona molt bonica, des d’on hi ha una magnífica vista del Pedraforca. El sector es troba en un entorn privilegiat, que cal visitar algun dia i també mantenir en perfectes condicions; es passa per dins d’una finca privada i cal seguir el camí que la voreja, per la dreta, just abans d’arribar a la casa.


La sorpresa, aquesta vegada, va ser veure el festival de “records orgànics” que un ramat de vaques ens havia deixat durant tot el camí d’aproximació i fins al peu de via! Encara no ens hi havíem trobat mai, a Malanyeu! ...part del seu encant, sens dubte!

9 comentaris:

Pietro ha dit...

Vaya pinta el personatge aquest de l'anorac bombona de butano i de les ulleres psicodèliques! jejeje...ara que un dia que no ve i us perdeu al Graus! ara sí que ric de veritat, jijijijijijijiiii!

Gemma ha dit...

Ja veus que sense tu no sabem anar pel món, je je je... Ets el nostre guia, et necessitem! Ei, però tot i així vam triomfar, eh?
Ànims amb tot! :)))

Carlota ha dit...

Un lloc preciós, un dia soleïat dels que no n'hi ha hagut gaires aquest hivern. Quines ganes en teníem d'un dia així...
Per cert, ahir vaig utilitzar les ulleres del Pere, i quan li agafes el "truquillo" són una passada com descanses mentre assegures.
Sí, sí, Pere ens vem perdre però vem escalar a tope. Espero que ja et trobis millor, i a escalar diumenge!!!

jclaramunt ha dit...

Un dia collonut! I quines vies més bones...Malanyeu és un luxe! Encara que t'ho miris desde unes ulleres amb miralls psicodèlics!
Fins aviat!

Marta ha dit...

A mi és un lloc que m'encanta!! és preciós :-)

I el 6c que vas fer Gemma (Carnestoltes) la vaig encadenar jo també!! :-) suposo que per això m'agrada tant anar-hi :-) jejejeje...

Petons

Marta

Pol Cruells ha dit...

Malaney molt bé, no hi ha pèrdua!

Però Montserrat... fa molts anys que hi vaig i encara ho veig tot igual... el timbaler del bruc degué traumatitzar algun avantpassat meu... He de dir, però, que amb la guia a la mà vaig reconèixer perfectament on érem i que... efectivament havíem passat de llarg! quina vergonya!

Recupera't Pere! que hem de sortir!

Caminarsingluten ha dit...

¡Bravo Gemma! Por ese paso 6ºC y además de primera de cordada.

Se ve una pared bonita la que habéis escalado.

¡Disfrutad de la montaña!

Besotes,

Ana y Víctor.

Gemma ha dit...

Carlota, tens raó, ens va fer un dia de sol com pocs aquets hivern... A veure si diumenge també ens fa bon temps. Sortirem el trio femení? :)

Josep, sort en vam tenir del teu SMS... que ja anàvem cap a Montserrat! I en canvi, vam passar un dia preciós a Malanyeu. M'encanta Malanyeu!

Marta, Malanyeu puja molt la moral, oi? Aquests 6b i 6c són molt generosos :) Però després em vaig ficar en un 7a+ de la dreta i no vaig poder! :(

Ana y Víctor, siempre de primero de cordada... ¡este es mi lema! Aunque a veces se pasan apuros, je je je... La pared y el entorno de Malanyeu es precioso.

Caminarsingluten ha dit...

Gemma, para ir de primero de cordada, realmente hay que ser buena y tener mucho valor. Vemos que además de buena cocinera eres buena escaladora.

Besotes

Ana y Víctor.