dimarts, 14 de setembre de 2010

Vacances a Benasque II

Acabem els posts dedicats a les vacances amb la segona part de les vacances que vam passar a Benasque.

EXCURSIONS I ASCENSIONS A 3000m

Tuc de Corones, Pic de Corones i Pic del Mig


A la Gemma li faltaven aquests cims a la seva llista de tresmils i ens feia il·lusió fer la cresta que surt del coll de Corones i arriba al Pic del Mig, al massís de la Maladeta.

Vam escollir pujar-hi per la vall de Vallibierna i els Ibons de Corones. Malgrat que va ser un dia molt fred i ventós, amb la boira gavatxa enganxada a la gelera de l’Aneto, la sort ens va acompanyar fins cadascun dels tres cims i ens va regalar vistes espectaculars en totes direccions.


Van ser més de 1.300 metres de desnivell, començant a les 6 de la matinada, que ens van fer tornar a sentir la força de la muntanya, la seva faceta de vegades despietada i inclement, i alhora el seu inexplicable magnetisme...

Ibón de Escarpinosa i vall de Batisiellas


Com a dia de descans vam decidir enfilar-nos per la Vall d’Estós cap als llacs de Batisiellas i arribar-nos a l’Ibón d’Escarpinosa. Es tracta d’una senzillíssima excursió molt recomanable per a tots els públics. Amb només 700 metres de desnivell s’arriba als preciosos ibons d’Escarpinosa, sota l’atenta mirada de les agulles de Perramón.


No vaig poder resistir-me a fer-hi una remullada! ;D

Tossa de Remuñe, Pic Rabadà i Pic Navarro


Ens atreia molt recórrer la Vall de Remuñe i arribar-nos fins a aquests tresmils que també teníem pendents. Força tortuosa i tancada, la vall ens va anar portant fins a la Portella de Remuñe i d’allà, flanquejant per sobre del preciós estany gelat de Lliterola, fins a la Tossa de Remuñe.

Un cop enfilats al Pic Rabadà, vam haver de pensar-nos-ho dues vegades abans de recórrer l’esmolada cresta fins al Pic Navarro, però anant amb molt de compte el trajecte va ser d’allò més agraït. Tres cims amb molt de caràcter, fantàstiques vistes sobre el majestuós Perdiguero cap una banda i cap els esmolats cims del Malpàs i el Boum cap a l’altra banda... visca el Pirineu!



En resum, Benasque ens ha agradat tant, i té tantíssimes possibilitats pel què fa a excursions i escalada, que hi tornarem l’any vinent, ben segur! A més, sempre es posa bé una cerveseta en alguna de les seves terrasses i tastar alguna de les seves especialitats gastronòmiques. Aquest cop no ens vam poder resistir a la fantàstica Trenza de Almudévar... si mai hi aneu, tasteu-la!

I una curisoitat: us heu fixat mai com són les senyals de trànsit a la vall de Benasque? je je je.... aquí en teniu una mostra:

3 comentaris:

Pol Cruells ha dit...

Que bé ho vam passar, eh Gemma?

Jaumegrimp ha dit...

Molt bona la senyal de trànsit!

Caminarsingluten ha dit...

El Valle de Benasque es un lugar precioso, y que a nosotros nos trae recuerdos encontrados de los buenos momentos vividos en él y de la perdida de un amigo.

Besotes y a disfrutar

Ana y Víctor.