El Roc de la Lluna

Aquest racó l’anomenem “el jardí de Catalunya” de tan idíl·lic com és. Ens agrada molt anar al Roc de la Lluna perquè l’entorn és formidable i les vies són una meravella. Malgrat la llarga i penosa aproximació per pista, la visita val tant la pena que la següent vegada que hi tornem ja no ens en recordarem.


Diumenge passat, fugint de la calor de Sabadell, ens hi vam acostar amb la Nesa, l’Oscar i la Carlota, que van esgotar totes les vies del sector esquerre del Joc de Pilota. La Gemma i jo, en canvi, vam atacar de valent les del sector dret.

Per casualitat vam coincidir amb la Marta i una bona colla d’amics seus amb qui ja ens coneixem d’altres vegades: en Piter, l’Arnau, la Laia, la Bàrbara, el Mauri... A més, vam tenir el privilegi de conèixer i veure escalar en Pepe d’Avià, que es va posar a l’impressionant Orgasmes de Maria, un 7b+ espectacular. Tot un plaer!

Marta a L’ombra del llop, 6a+
Pepe a Orgasmes de Maria, 7b+
Pepe a Orgasmes de Maria, 7b+
Gemma a Porró ple, 6b+
Carlota a Tots els matins del món, V
Tal i com toca en una zona de pre-Pirineu com aquesta, el dia va acabar amb un xàfec estiuenc amb calamarsada i tot. Sort que ja havíem acabat amb les nostres forces!