Tot i que la circulació en btt està prohibida a la major part del Parc Natural de les Dolomites des del 1999, hi ha una sèrie de senders on sí hi és permesa. Per variar una mica el tipus d’activitat que fèiem, vam decidir llogar unes bicicletes tot terreny i descobrir les Dolomites des d’una altra vessant, la de les dues rodes:
Cascata di Fanes: sortint des de Cortina mateix, l’itinerari segueix els senders núm. 408 i núm. 401 fins a la cascada de Fanes, força turística ja que el camí és molt agradable i s’hi pot arribar fàcilment a peu. D’altra banda, a la cascada mateix comença una coneguda via ferrada que travessa pel darrera el saltant d’aigua i resulta molt divertida. La tornada es fa pel mateix itinerari. Tot plegat són uns 12km i 400m de desnivell que es poden fer tranquil·lament en dues hores.
Passo Cimebianchi: des de la carretera 51 just on acaba l’itinerari anterior, s’agafa el sender núm. 208 que, paral·lel a la pròpia carretera, segueix pels fons de la vall i arriba fins el pas Cimebianchi, pas obligat per qui vol anar a Àustria des de Cortina. L’excursió és molt plàcida, ja que la pista és molt bona i planera. La tornada es fa pel mateix itinerari, enllaçant amb el sender núm. 208 que ens torna a Cortina en unes 2 hores aproximadament.
La millor anècdota del dia va ser haver de travessar el riu Travenanzes, ja que el pont havia desaparegut i ens vam jugar una bona remullada, je je je...
Festa dels 70 anys del gruppo scoiattoli de Cortina d’Ampezzo
Casualment, mentre érem allà, es va celebrar el 70è aniversari de l’associació d’escaladors Gruppo Scoiattoli, els “esquirols de Cortina”, amb un seguit d’activitats per commemorar l’efemèride. Nosaltres vam participar en una performance que convocava a tothom a quedar-se 5 minuts aturat a la plaça principal de Cortina, mentre uns escaladors rapelaven des del campanar. Tot plegat va resultar força emotiu.
El millor de tot va ser atrevir-se a fer-se la foto amb la mascota esquirol, que semblava sortida d’un parc temàtic tipus Port Aventura, je je je...
El Test de l’Alpinista
Per acabar amb aquest popurri, pengem una de les postals que ens vam endur de Cortina com a record d’aquest gran viatge. Ens va semblar molt divertida i ens fa il·lusió compartir-la amb vosaltres: a veure si us animeu a contestar el test per descobrir la mena d’alpinista que sou, je je je...
Les respostes al test, en el proper post!
3 comentaris:
Que xulooooooooooooooooooooo!! :D
Molt bonic si senyora!!
Un petonàs, K
Ei, això d'incorporar vídeos al blog està superbé, ara, el millor del post és la teva foto amb l'esquirol ;-)
Del test del alpinista, la segona pregunta resposta A, a qui et recorda? ja ja ja
Molt xulo aquest post!
Cristina! Quina il·lusió el teu comentari! Com estàs? I els peques?
Fa temps que no sé res de tu, a veure si aquest hivern pots venir a alguna de les trobades que organitzem, eh? ;)
Carlota, a qui m'ha de recordar? Je je je...
Publica un comentari a l'entrada