Gaudint del sol a la Mussara

Diumenge de la setmana passada va fer el primer dia de sol de tot l’hivern. Davant la previsió de bon temps, vam decidir aprofitar bé el dia i anar a escalar una mica més lluny de l’habitual, a la Serra de Prades.


Juntament amb el Pere, la Nesa, en Pol i jo ens vam dirigir a Lo Soterrani, un dels sectors més concorreguts de la Mussara i dels primers que vam descobrir quan començàvem a fer esportiva: bona roca, bones vistes, bon peu de via, vies llargues, escalada variada... una zona que ens encanta! I amb el solet que va fer vam treure el ventre de pena, que després de tants dies seguits de fred ja ens començava a fallar la motivació.

Nesa a No me bellostes la cuca, 6a i Pere a Capitan Pedales, 6c
Pol a No me bellostes la cuca, 6a i Pere a Capitan Pedales, 6c
Alguna via té la primera xapa una mica amunt, però per sort en Pere portava la seva última adquisició, una canya per xapar el primer parabolt que ens va anar la mar de bé ;)

Pere amb la canya i Pere a Elegosentrik, 6a+
Personalment em va fer molt il·lusió poder fer la via Todo tiene su fin, ja que recordava haver flipat mentre la feia en Lluís, el Mestre que ens va iniciar en l’escalada esportiva ja fa anys. La resta de companys també van triomfar, es nota que el sol ens va aixecar els ànims i les ganes d’apretar, je je je...