diumenge, 4 d’abril del 2010

Setmana Santa a Eivissa

Aprofitant les vacances de Setmana Santa hem passat uns quants dies a Eivissa amb l’estil de viatge que ens agrada: combinar l’escalada amb el turisme i la gastronomia dolça del país que visitem.


Anteriorment ja havíem estat a Mallorca i Menorca i ens faltava visitar Eivissa. Hem tingut molta sort ja que el temps ens ha acompanyat i, després d’un hivern força plujós, l’illa estava verda i preciosa. A més, com que hi hem estat els primers dies de la Setmana Santa, encara no hi havia l’allau de turistes propis d’aquests dies.

Hem quedat encisats pels prats verds carregats de flors, pels turons boscosos de pinedes frondoses i pels camps de figueres, ametllers i vinyes. Ens ha agradat l’arquitectura rural, senzilla, de línies rectes i figures cúbiques, tot emblanquinat i polit fins a l’últim racó. La vila d’Eivissa també ens ha agradat molt, no ens esperàvem que el Dalt Vila medieval fos tan bonic i amb tant d’encant. També hem gaudit del paisatge marítim de l’illa, tot i que no ens hem pogut banyar. I evidentment hem complert amb els punts de visita obligada com són el Cafè del Mar i algun Mercat Hippy dels diversos que té l’illa.

Aquí teniu una mostra fotgràfica del què han estat les vacances:







Pel què fa a la gastronomia dolça, qui en vulgui llegir els detalls ho pot fer a la Cuina de casa.

Anem a parlar del què toca aquí, és a dir, de parets, roques i escalda. Tot i que en un principi pot sorprendre, Eivissa compta amb algunes escoles d’escalada prou recomanables, tant d’esportiva com de via llarga. La majoria es troben a la zona nord de l’illa i orientades al nord, de manera que escollint bé la zona es pot escalar tot l’any. Nosaltres concretament hem visitat quatre escoles: el Buda, Sol i sombra, les Egagropilas i Santa Agnès. Totes estan ressenyades a la guia Ibiza de David Munilla de ediciones Desnivel del 2009.

Sol y sombra:

És una escola petita i d’interès local però que es mereix una visita. Les dues orientacions permeten jugar amb el sol i l’ombra tant a l’hivern com a l’estiu, buscant el que interessi més per l’època. Vam escalar al sector sombra, una franja rocosa orientada a l’oest amb vistes al mar. La roca és calcària però amb diferents morfologies. Hi trobem una vintena de vies amb diverses llargàries i un equipament irregular: algunes vies amb químics, d’altres amb parabolts nous de trinca i d’altres ben rovellats. Per accedir-hi cal despenjar-se per una corda sobre una placa ajaguda d’uns vint metres una mica delicada.




Egagrópilas Tree:

Es tracta d’uns dels primers sectors de l’illa i, tot i que hi ha una aproximació de més de mitja hora, la seva orientació sud-est i la diversitat de vies fan que valgui la pena acostar-s’hi. Té tres subsectors, ben diferents: Pinototxo, Can Sulaietas i Ses Plakes, amb més de 45 vies. Hi predomina l’escalada tècnica i de desplom, amb xorreres i fissures, exceptuant el sector Plakes. L’equipament també és força irregular, però l’entorn és d’una bellesa feréstega que fa respecte.




Santa Agnès:

L’orientació nord-oest i un dia força ventós van fer que la nostra visita a Santa Agnès no ens permetés escalar a l’ombra. De totes formes, l’aproximació al sector Despiste és molt còmode, i la vintena de vies feien molt bona cara. Hi haurem de tornar! Les vistes al mar i la posta de sol han de ser espectaculars més de cara a l’estiu.
Aquí vam tenir la casualitat de coincidir amb la Raquel i família, una blogaire amb qui tenim amics comuns però que fins ara no coneixíem... que petit que és el món! A veure si el proper cop podem compartir algunes escalades junts, eh? ;)


El Buda:

Sense cap mena de dubta és la millor zona d’escalada d’Eivissa. També és una de les més antigues i tant la qualitat de la roca, de calcari gris i franges taronges, com la gran quantitat i diversitat de vies la fan de visita indispensable. Vam escalar concretament al vessant sud-est, als subsectors Colorado, Cuevas i Pueblos Oprimidos. Vies de fins a 30 metres, algunes amb trams espectaculars, ens van fer gaudir d’allò més. Les vistes cap a la Punta Llentrisca, l’ambient d’alçada, Formentera a l’horitzó i les sargantanes verdes i blaves són també un marc ideal a aquest sector al qual s’arriba en escassos 10 minuts. És un sector tant recomanable que hi vam escalar en dues ocasions.




Han estat unes petites vacances fantàstiques!

9 comentaris:

Carlota ha dit...

Veig que us ho veu passar molt bé i veu fer de tot, sobretot escalar :-) Ja explicareu més detalls, perquè jo també tinc ganes de fer-li una visiteta a la illa.
Ens veiem aviadet!!!

Gemma ha dit...

Carlota, va ser un gran viatge, molt millor del què ens pensàvem... Eivissa té un potencial d'escalada molt interessant, sobretot l'escola del Buda... Ens va fer molt bon temps i l'illa estava preciosa.
I voslatres com us va anar???? Què tal per Sardenya????

Carlota ha dit...

Ens va anar molt bé. L'illa també estava preciosa i ens va fer bon temps tots el dies. Vem estar bàsicament per la zona d'Iglesias, en diferents escoles, tot i que també vem anar a Osilo, quan vem arribar, i a l'Alguer, la tarda de la tornada, on vem coincidir amb les processons de divendres sant, molt impressionants i lluïdes.
A veure si quedem per explicar-nos i veure les fotos...
Per cert, si vols pots veure una petita crònica del viatge que ha fet el meu company de cordada i viatge a la web del seu club excursionista:
www.clubalpigandia.com
Si no ens veiem pel gimnàs ens truquem, ok?

jclaramunt ha dit...

Aiii sembla estiu ja!!! Aqui encara no acaba d'arrancar el bon temps.
Molt xules les fotos!

Gemma ha dit...

Carlota, ja he vist les fotos, veig que va ser tot un èxit, eh? Me n'alegro molt!!! Quedarem per dissabte o diumenge, eh?

Josep, Eivissa ens va encantar, és un bon destí per anar-hi en famíliia i combinar l'escalada amb el turisme i la platja... T'ho recomano!!

Anònim ha dit...

Ei Gemma i Pol,
m'alegro molt del exit de les vostres vacances. Jo per Sabadell vaig tenir l'oportunitat de fer algo de via llarga i sobretot descansar una mica. Tinc moltes ganas de veures. Aviat us trucare

Una abraçada

Anònim ha dit...

Upss.... soc Óscar

Gemma ha dit...

Hola Oscar!
Vas anar a fe via llarga??? On? Amb qui? Ja explicaràs... a veure si coincidim pel gimnàs i tenim una visita pendent, eh? ;)

Pietro ha dit...

Caram, deu n'hi do del que us va donar de sí el viatge escalatòriament parlant! Els paisatge de les zones del nord és realment espectacular!
Ja he vist per les fotos que vau baixar a visitar el buda pintat oi?